La Verge Maria


 

  1. Pròleg
  2. Què és Maria
  3. Com imitem Déu
  4. Com imitar Maria
  5. Confiem en Déu en plenitud
  6. En què Déu fa en Ella ho fa en nosaltres

 

1. Pròleg

Mentre trobem la manera de donar forma a la pàgina web, que proclamarà el que som i el que
volem ser amb la gràcia de Déu, ens plau de contemplar el que farem al cel, bo i entonant ja, des
d’ara a la terra, l’himne de lloança a Déu, amb els ulls fits en Maria Reina de l’Univers.

Centrarem la nostra consideració en un fet preliminar, del tot cert i indiscutible, que Déu Nostre
Senyor, s’ha complagut en la Verge Maria, com a fruit privilegiat de la terra santificada, i que no li
cal esperar dels homes ja res de semblant, sinó completar la satisfacció divina en el creixement i
santificació de tot el Cos Místic de Crist.

2. Què és Maria

Què és María

L’home no pot alçar la mirada a Déu sense Maria. Ella curulla la nostra insuficiència i exalta amb
la seva maternitat universal la nostra indisposició innata. Sí, germans, es així, i això gràcies al seu
incomparable sí generós, en acollir-nos a tots en el seu si matern. Al Cel, som tots engendrats per
ella. Gràcies al seu gran amor i incomparable humilitat.

L’amor de Déu és tot en Maria

Déu, en la seva eternitat, ens ha creat tots en Maria. Veient Maria ens ha donat el ser. I
contemplant Maria ens donà Jesús. I amb Jesús, Maria ens guanyà el cel. L’amor de Maria és
l’amor de Déu, abocat a ella, i absorbit del tot per Ella. Nostra és Maria, i nostre l’amor infinit de
Déu per ella. Què es l’amor infinit de Déu?

El Papa ho dirà més bé que els clàssics orador

Hauríem de deixar-ho dir al Sant Pare, Benet XVI, a la seva primera encíclica: “Déu és amor”. Sabent que s’inspira en l’etimologia de la paraula, recollim també nosaltres l’aportació que fan els més cèlebres autors clàssics, com és, entre ells el gran Ciceró. Tot el que es pugui dir de l’amor és en favor de Déu.

“Amar” –diu l’autor llatí– “no és altra cosa que voler que algú gaudeixi dels màxims béns, encara
que d’ells no li’n toqui part a ell”, o també, “tenir un gran afecte i estimació per aquell a qui
s’estima, sense buscar la satisfacció de necessitat o utilitat qualsevol”. Això és el que Déu, Amor
infinit, experimenta amb perfecció i intensitat màxima.

3. Com imitem Déu

Per la nostra felicitat

Si Déu és amor, com sabem i afirmem, és per amor, i amb amor, i per a l’amor, que ens ha creat.
En l’essència i en la vivència de l’amor. Ell és infinitament feliç, i vol que també nosaltres gaudim
de la felicitat eterna que solament Ell pot experimentar. Ell ha creat l’univers, (el món que veiem i
el que no veiem) i ha fet l’home a la seva imatge.

Amb Sant Benet

Fets a la seva imatge i refets en la seva gràcia, se’ns orienta i faculta a atansar-nos a Ell que és
obert a admetre’ns sempre i en tota conjuntura. A més el nostre Pare Sant Benet ens encoratja i
incita a això, dient-nos que ens cal “sospirar amb tot el deler per la vida eterna”, emprant
l’expressió “amb tota concupiscència espiritual”

Que ens vol “sospirant pel cel”

Es pot desitjar així la vida eterna, que és la mateixa vida de Déu, sense haver-ne assaborit
almenys un tast? Efectivament, es pot; el mateix sant Benet descriu a continuació, quins són els
signes i senyals d’haver-lo experimentat. Tots ells es poden resumir en unes paraules: haver sentit
un creixement sensible de l’amor y bondat envers Déu i els germans.

Com un sol cor i Cos místic

Déu és assequible de veritat perquè és essencialment bo i origen de tota bondat, i resta sempre
obert a la criatura des que crià el món sense moure el seu estatge etern. Posant- hi els límits
d’espai i temps com a coordenades prèvies, per tal de encabir-hi tots els conjunts destinats a
constituir els éssers que, formant un cos, es disposa a acollir en el seu si etern.

Tots units per l’amor

¿Què vol dir el text dels LXX (Eccli, 18,1) “Aquell que viu eternament creà totes les coses alhora”
(Montserrat), juntes (Cambó), “todo por igual” (Bilb), o “en comú”? El text contraposa ”l’etern que
viu sol”, a tots els sers creats “en comú”; com formant però unitat, a semblança i imatge de l’u, o
l’únic que viu sol i feliç en l’eternitat, “i que a ningú mai no ha confiat les seves obres”

Formant un sol cos místic

Perquè la criatura atregui la mirada de Déu, cal que s’unifiqui, que formi un conjunt, cada ú en ell
mateix, i tots plegats formant un sol poble. Com un cos orgànic, vivificats per l’amor, i units per un
sol esperit; com cohesionats per imitar la íntima unió del vivent que els ha creat en l’eternitat que
es seva, per anar descobrint i participant el Ser etern.

Imitant Déu

Quan el “temps” haurà arribat, el que viu eternament, es descobrirà obertament, i es donarà a
conèixer com tres Persones cohesionades en l’amor essencial. Abocades a l’obra creada, es
veurà palesament l’obra divina en el conjunt de la creació, i com aquesta ha estat conduïda, tota
ella, a partir d’un moment cabdal i d’uns fets transcendentals.

Que escollí Maria

Aquest “moment” nostre, quan Déu, que viu eternament, crea “conjuntament” totes les coses, té la
mirada posada en una criatura, profetitzada i prefigurada des del Principi amb Eva, quin nom
l’àngel capgira amb l’Ave, i abans per la lluna, que el sol Crist Senyor il·lumina, i per munió de fets
i personatges, cites i heroïcitats, que la proclamen Reina de l’Univers.

Predestinada de sempre

I qui gosaria creure que en l’impenetrable secret del cor diví, en l’insondable recer de la intimitat
divina, jau, de sempre la figura de la nostra mare i reina, la dolça i incomparable Verge Maria, que
infantarà el bon Jesús? Perquè l’home pensa i actua en el temps; però Déu, fora del temps,
immens en l’amor i la saviesa des de l’eternitat.

Per què escollida?

Què veié Déu en Maria, de sempre, per escollir-la entre tots els sants i els àngels i posar-la per
reina de la Creació? Gojosa ella i complaguda per la distinció i gràcia singular que Déu li feia,
distingia bellament davant Isabel entre el goig de l’ànima que ella sentia i l’exaltació del seu
esperit, que experimentava per “Deu el seu salvador”.

4. Com imitar Maria

Com imitar Maria

Abast del Fiat

Tota ella, cos i ànima, adorava el Senyor que l’afavoria amb una distinció única entre tots els
homes. Però entre els favors que rebia hi havia el que provenia de “Déu que la salvava” de caure
en mans o poder de l’enemic, ni que fos per un instant, com tots els homes, en mèrit del seu Fill i
el propi fiat generós.

Intuïció de l’amor diví

Aquesta entrega de Maria, que era disposició amorosa del seu “cor immaculat”, incloïa una total i
clara percepció de l’amor infinit del Déu creador; ponderava del tot i estimava, que ella era digna
de la seva més gran i plena entrega, en cos i ànima, talment com Déu Pare mateix es disposava a
fer a l’home, amb la persona del seu Fill estimat.

5. Confiem en Déu en plenitud

Confiem en Déu en plenitud

Amor Trinitari i Creador

Doncs, en l’amor essencial de Déu Creador i Pare s’apuntala el fiat de Maria. Com s’hi apuntalarà
l’“obediència a la fe” que prestaran els seus fills espirituals, després d’ella, fins a la fi del món.

Les altres atribucions que es fan a Déu, com la de “poder”, “justícia”, “saviesa” i altres, son justes
exaltacions de les virtuts humanes, en grau summe; o matitzacions del seu amor.

Maria perfecció humana

L’amor entranyable i essencial de Déu, no ha estat mai contemplat, ni ho serà jamai, en tota la
terra i el cel, com en el cor Immaculat de Maria Verge. Per la seva immaculada puresa. Per la
seva gran humilitat. Per l’amplitud i profunditat del seu sí generós, i del seu si dilatat, capaç
d’infantar un Fill de Déu i tot un Món.

Enaltida per Benet XVI

Bellament clou el Sant Pare la seva primera encíclica amb un cant a Maria, “mirall de tota
santedat”. Aquestos darrers capítols del missatge pontifici cal llegir-los i meditar-los des de la
perspectiva de l’amor a Déu de Maria la seva Mare i Mare nostra, i de l’amor de Déu entranyable a
favor de tots nosaltres.

Contemplem-la en Déu

Detinguem-nos-hi també nosaltres, i mirem d’amarar-nos de l’abundor de la gràcia que regalima
de l’excelsa formosor de tan bella criatura, sols ella mereixedora d’atraure el Déu perfectíssim en
el ser increat, i en la potència de l’amor, i de ser associada a l’obra de salvació del món i
glorificació de Déu.

Amb l’Evangeli

Ella sabé estimar Déu que engendra eternament el seu Fill amb amor infinit. Ella ho descobrí quan
prengué la resolució de servar per Déu la virginitat, encoberta amb desposori, i mantinguda amb
intransigència davant l’àngel de l’anunciació. Reservada a Déu sol i ofrenada a l’Altíssim junt amb
tota la vida i mort del seu Fill diví.

Exalçant-la

Perquè sabé penetrar el secret diví del Pare d’ofrenar Exalçant-la el seu Fill etern per l’amor a
l’home; i valorà tan gran amor amb l’entrega d’ella més completa i perfecta. A més, Ella s’oferia a
Déu, en nom de tots nosaltres. Per això som fills seus en Jesucrist, i ens sentim joiosament
obligats a seguir les seves petjades i virtuts.

Com? Descobrint en Déu l’amor infinit a favor nostre. I en la seva resposta, donant-se ella del tot a
Déu, sense cap ombra de vacil·lació, ans confiant-se del tot a ell. Estimant tots els homes com
Déu, que els ha creat i els ha ofert la vida eterna. No reservant-se ella la glòria de res, i referint tot bé a Déu.

Déu sap com ajudar

En crear l’home Déu preveu què passarà. L’home és creat lliure; amb llibertat, però, sota un gran
enemic de Déu i de l’home. L’home necessitarà un ajut per mantenir-se fidel al seu Creador. Déu
ja hi compta. I està disposat a ajudar-lo delicadament i amb saviesa deixant-li el mèrit de la
llibertat fidel.

Déu mateix salva l’home

Déu estima entranyablement l’home, tant, que està disposat a salvar-lo per l’únic home que sortirà
de Déu mateix, per mitjà del Verb, Fill etern de Déu, capaç de reparar la corrupció del món. Caldrà
però, que l’home sigui verament home, nascut del llinatge humà. Maria veu que el món es perd, i
que sols Déu el pot salvar. Sola ella, que hi pot fer?

El cor de Maria

Maria pateix. Voldria remeiar la situació: ella confia en Déu i en el seu amor i saviesa infinita.
Prega, sospira, nit i dia, amb els sants i amb oracions de la Bíblia. Sap que Déu sempre estima i
sempre hi és a temps. De sobte ella rep un missatge. Es una salutació angèlica de bon auguri:
aquesta salutació ¿quin precedent té en l’AT?

Què diu la Bíblia?

Maria està avesada com diu Benet XVI en la seva encíclica, a pensar com Déu, segons la Bíblia
expressa. Com el nostre Pare Sant Bernat a qui el text sagrat fornia les paraules i expressions del
seu llenguatge. Aquí, però, sembla que ella ens vol fer comprendre, a més, que el nou Testament
tot ell està prefigurat en el vell. Doncs cal anar a ell.

Missatge diví

L’àngel Gabriel la saluda. No l’afecta a ella la seva presència, sinó les seves paraules.
Instintivament ella les trasllada al text bíblic, i, com diu el text sagrat, experimenta una certa
torbació que sembla derivar en neguit ¿D’on treus tu, Gabriel gojós, la paraula “com és que”, (“de
quina manera”)?. D’on pot haver sortit o el seu equivalent, sinó dels llavis de Maria?

Per salvar el món

Per què es torba Maria? ¿per no saber d’on surt, o d’on prové aquella paraula, o perquè ha
copsat, malgrat la seva radical humilitat, l’origen aterrador del seu significat? Per què aterrador? El
vell Testament, quan el poble escollit entra en possessió de la terra promesa, es complau en crear
escenes i situacions que prefiguren la vida de la gràcia futura.

Ella serà corredemptora

Aquí deu radicar el misteri de la torbació i del neguit de la Verge Maria. No degué ella trigar gaire
en copsar tot l’abast d’aquelles paraules de bon auguri de l’àngel. El Messies, el Salvador del
món, el que ella sospirava amb els profetes per poder veure alçar-se la humanitat caiguda, i que
naixeria d’una verge, virginitat que ella gelosament encobria, podria venir per ella…

Per la seva Virginitat

Segons l’àngel, “ella, és la plena de gràcia, i en ella està el Senyor”, que l’escollia entre les dones
per a ser mare del Salvador, en haver obtingut aquesta gràcia de Déu Pare etern. I aquí apareix la
grandesa de la Verge Maria; i la torbació, la virginitat, ofrenada a Déu.

6. El què Déu fa en Ella ho fa en nosaltres

El que Déu fa en Ella ho fa en nosaltres

Misteri de l’Encarnació

Talment fou així, que ho exposa a ella l’àngel quan aquest li digué clarament que havia de tenir un
fill, i que aquest fill l’anomenaria Jesús (salvador) perquè ell seria gran, y anomenat Fill de
l’Altíssim. ¡Pobra Maria! Però li restaven forces per exclamar: ¡Però si jo no tinc marit! Ni et cal –li fa l’àngel– per què serà Fill de Déu”.

Rendida del tot a Déu es dóna al proïsme

L’àngel, corprès de tan sublim simplicitat de Maria i alhora amb tanta capacitat davant Déu,
l’assabenta de la gestació de la seva cosina Elisabet ja velleta. Maria ara ja no pot evitar la seva
emoció. Confosa davant la grandesa de l’amor Diví, prorromp en aquelles paraules que d’ençà
d’aleshores no cessen de donar voltes per tot el món. “Heus aquí l’esclava del Senyor; que es faci
en mi segons la seva paraula”.

Maria filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill esposa de l’Esperit Sant
Maria ha entès que des d’ara Déu se l’ha feta seva i que ell mateix la conduirà. A partir d’aquest
instant, serà ella un sagrari vivent; o com una nau Sagrada que el buf de l’Esperit anima. ¡Quina
imatge més bella pels fills de la gràcia, que ella ens ha engendrat en nosaltres per Crist! El Déu
que l’ha feta seva ens estima també a nosaltres, i ens vol fer del tot seus.

A partir d’aquest moment, Jesús té mare a la terra, té Pare al cel, té els homes per germans, té els
àngels al seu servei. El déu d’aquest món, en canvi, l’adversari seu, pren posicions davant el
personatge per a ell tan intrigant. En l’Apocalipsi sant Joan descriu tota la realitat del qui té el
domini sobre aquest món, i regeix les forces del mal, perseguint i combatent els bons.

El gran misteri de Déu

Si el nom sagrat de Déu, aquest breu mot, expressa l’Inefable, i l’acceptem com a denominador
vàlid del Creador i Senyor de l’Univers; el gran Misteri de Déu, que comprèn la seva essència i la
seva obra, escapen a tot intent d’abarcar en un mot de contingut positiu, la realitat divina, a pesar i
malgrat que ho aconseguim dient amb el Papa “Déu es Amor”.

Què es Déu

Diem que ho aconseguim afirmant que “Déu és amor”, perquè l’essència i el motor de Déu, ell, de
substància immaterial i espiritual, és ser feliç en el seu ésser estabilitzat en estimar-se i estimar,
que fa en la seva eternitat. El mal no existeix amb ell. Ni el tolera, ni hi cap. Es fruit bord del temps de Creació de sers lliures i de limitació actual.

Què som nosaltres

Pensem que l’actual “simultaneïtat” aparent de l’existència de Déu etern i de l’home temporal
pecador, de fet no existeix. No té res a veure l’eternitat de Déu i del seu estatge perdurable, amb
l’existència temporal nostra, encara que el nostre ésser participa misteriosament de l’essència
eterna de Déu per la gràcia.

Què volem saber

Dit això, i salvada la imperturbabilitat de la felicitat divina, gloriosament participada pels benaurats nostres estimats, estimulats nosaltres per la bondat divina i la seva generosa invitació paternal, endinsem-nos en inquirir humilment quin és el seu gran misteri que l’ha dut a crear-nos per a Ell.

Què ens cal saber

Abans de tot, adonem-nos que la nostra dignitat és molt gran; i que la nostra vocació per al Cel
ens fa criatures noves d’aspiracions eternes realitzables. Que, com la Verge Maria intuí des del
principi, l’Amor i la Bondat de Déu excedeix tota ponderació, i que mai no podríem compensar ni
correspondre-hi sense Jesús i Maria.

Jesús i Maria obren i clouen

El cicle de satisfaccions, de desagreujaments, que tota la Creació pot oferir a la Divinitat, junt a les més pures lloances, obtenen, amb Jesús i Maria, la plenitud del necessari culte reparador suficient
per a desagreujar Déu Pare Tot poderós del greuge fet per la criatura, a la seva infinita bondat i
amor en crear lliurement l’home amb dret d’aspiració a l’eternitat.

Jesús, per l’amor al Pare tot morint

A redós de Jesús, pel seu amor al Pare, al qual glorifica a bastament i de la Mare Maria, escollida
per Déu mateix entre totes les dones, per a ser la més digna compartidora i corredemptora dels
mèrits incomparables de la Passió i mort de Jesús, fill seu i fill del Pare… ¿Qui pot calibrar la
dimensió del sofriment físic i moral de Crist al llarg de tota la seva vida mortal sabent que moriria,
patint, clavat en creu amb Maria?

Maria, per l’amor al Fill, sense morir

I amb Maria, que era escollida per acompanyar Jesús, fill seu i engendrat de Déu, per ministeri
d’un àngel, i criat amb els seus pits virginals, crescut sota la calor d’un servei domèstic exemplar i
acompanyat d’un cor immaculat, bategant tothora a l’uníson amb el Cor de Jesús, amb l’angúnia
compartida de Jesús sofrent de dolor a la Creu, i a la fi sense poder morir amb Ell?

¡Espectadors privilegiats de les grandeses divines, siguem agraïts, i estimem Déu i els germans!
Per a poder gaudir sens fi de la seva companyia benaurada.