Sant Mateu

Amb la vista fita en Déu Pare, origen suprem i absolut de tot, Mateu s’alça fins a Ell, per Jesucrist, a través de David i Abraham. I la raó del seu escrit és l’aparició de Jesucrist en terra, per la concepció miraculosa de la Verge, tal com estava escrit en Isaïes. La seva presentació de Jesús al poble, és pel testimoni del Baptista en revelació divina, per obra de l’Esperit Sant. En nom de la Santíssima Trinitat, exposa la seva doctrina evangèlica, que es pot resumir en un mot: “PAU a tots. Ningú no s’alteri ni es capfiqui. Estigueu confiats tots. Activeu la vostra confiança en Déu. Ell és el vostre Pare. Ell us envia Jesús a il·luminar, sanar i donar vida”.

Sant Marc

Ell sabrà perquè es desentén de la infància de Jesús. Els portents de Jesús l’atrauen molt. La bondat de Jesús l’encisa. Els seus fets proclamen bé qui és ell: “Compassiu amb els malalts i amb tots els qui sofreixen”.

No deixa però de reprendre els deixebles que es lamenten d’haver oblidat uns pans: l’afany excessiu per les coses temporals entela la vista per no atendre a les de l’esperit. L’experiència de la multiplicació dels pans per dues vegades, amb resultats inversament proporcionals els ho hauria de fer veure.

Quan arribarà l’hora de Jesús, Marc no ho podrà creure, i se’n farà creus, havent de fugir espaordit. I s’arrecerarà vora Pere i explotarà d’entusiasme incontenible recordant els miracles de Jesús, i l’admiració general pels prodigis que feia en vida.

Sant Lluc

Si Mateu veia el Pare d’on tot prové, i Marc el Fill de Déu que tot ho pot, Lluc contempla l’Esperit del Pare i del Fill que tot ho mou i canvia. L’Esperit “comença per Zacaries i la Verge Maria, passa pel vell Simeó i per Maria i Josep. Davalla sobre Jesús en el Baptisme, i el mena al desert”.

Jesús és ple de l’amor del Pare i del seu Esperit que ell l’aboca a tort i a dret; compadint i perdonant la pecadora, i enternint-se pel fill pròdig. Es compadeix de la vídua que plora el fill únic, i de les germanes que planyen el germà difunt; de la ciutat infidel, i del lladre, damnat augurant-li un “avui etern”. Prometent d’enviar la Promesa del Pare, als deixebles fidels, duent-los a Bethània i beneint-los després d’haver menjat amb ells. I això no és tot.

Seguint l’Esperit encara en els Fets dels Apòstols on s’explana sota l’impuls del seu buf diví i fent brollar els perfums a totes les virtuts dels Sants de les comunitats cristianes escampades arreu del món.

Sant Joan

¿Qui més indicat que l’apòstol Joan, estimat amb predilecció per Jesús, fill de Déu, per introduir-nos en la familiaritat de Déu? El teu cap –Joan– reposà sobre el pit del Mestre, i a un signe teu, Jesús revelà el traïdor. Acosta’ns tu, amb el teu escrit, al cercle íntim de la Santíssima Trinitat, misteri entranyable de Déu, al que estem destinats a fer cap, per la divina misericòrdia, que s’ha dignat de mirar la petitesa del seus servents.

Vida eterna ¿què és sinó la vida de Déu? L’eternitat no és pas res. Déu és eternitat vivent. Déu és amor essencial. ¿Com podem explicar, entendre o contemplar “un en tres, i tres en un?”

De fet sols Déu ens pot donar capacitat per contemplar-lo i estimar-lo, i a fe que ho fa; més encara, Ell ens en capacita; i , el que és més gratificant: que ens mana d’estimar-lo amb tot el cor, amb tota l’ànima, i amb totes les forces, que vol dir amb tot l’ajut de Déu mateix. “El baptisme de Joan amb aigua tingué lloc perquè es manifestés Jesús, que bateja amb l’Esperit Sant,”. Potser amb això, Joan ens vol ensenyar que, el qui “es prepara” amb desig i netedat de cor, es fa més proper a la gràcia immerescuda del baptisme de l’Esperit Sant, que ens incorpora al Crist, per do i gràcia de Déu.

“Qui creu en el Fill, té la vida eterna” afirmà el Baptista, i afegia: “qui no vol creure en el Fill, no veurà la vida (Jo 3, 36). En efecte: ¿què és la Vida Eterna, sinó (l’eternitat de) la Vida en Déu que se’ns ofereix per la fe en Jesús?

Joan té la virtut de fer parlar les coses. A Sicar (“clos”, “parat”) posa en marxa “el cor estancat de la Samaritana. A Canà cura a distància, i a Bethsaida (piscina) sana amb la paraula. Quan Jesús diu que ell dóna el pa de vida, i és carn per a menjar, l’abandonen la majoria. Salva l’adúltera avergonyint els acusadors. Dóna vista al cec per confondre els superbs encegats. Plora en veure plorar Maria i amics.

A Bethània, és Joan qui descobreix els sentiments dels cors dels deixebles, i del traïdor (qui malveu l’efusió generosa de Maria per Jesús); per fer-ho ell, Joan darrerament, del cor del mateix Mestre (cap 13 a 17) de quin cor recull els més sublims acords sentimentals que s’hagin pogut mai captar, o experimentar.

Les descripcions de la Passió de Jesús viscuda per aquest jove enamorat del Mestre, que encara
no “entenia que podia ressuscitar” (Jo 20,9), però escrits després de veure’l ressuscitat, té l’encís
d’una densitat d’adoració inimitable, sols comparable amb l’idil·li callat de la Magdalena.

Aquests, Joan i Magdalena, són perles inavaluables que sostenen els fonaments de la Jerusalem celestial que baixa de Déu. La que es recolza sobre els profetes i apòstols del Corder immolat per salvar el món a glòria del Pare Celestial. Aquesta és l’Església de Crist, que Lluc ens la descriurà amb la força de l’Esperit Sant, en els Fets dels Apòstols, presidida per l’apòstol Pere. Sols la versió de “Jerusalem” (1) matisa (com el grec i la Vulgata) l’empre dels verbs “estimar” i “voler” originals (quaerere i amare), però ni ella mateixa no matisa tampoc la resposta de Jesús, com tampoc la Vulgata respecte del grec.

Queda, doncs, aquí especificada la natura i qualitat de l’estimació que cal distingir i apreciar en el deixeble i candidat, i l’amplitud de la facultat que es pot confiar a ell sobre els diferents sectors de la societat eclesial que es comprenen en els tres graus de pastoral: doctrina, govern i jurisdicció.

Joan és prou conscient de la superioritat jeràrquica de Simó sobre ell i tots els altres, com ho és ell del privilegi que Jesús li atorga de “restar fins a la seva vinguda” (una resta tornarà Is 7, 3, “fill d’Isaïes”). S’entengué materialment, no sobrenaturalment, com digué Jesús, i Joan tingué de sortir a favor de la veritat de Jesús, sense revelar més.
(1) La Bíblia de Jerusalem.

Poble de Déu

L’Esperit Sant consolida l’Església

Pere doncs, per designació de Crist, ocupa el seu lloc, des del primer moment de ser Jesús elevat al Cel. Joan, estimat de Jesús, no se separa de Pere, però “roman estimat del Mestre, fins que torni”. L’amor de Déu Pare es transmet en Crist, sobre els cridats a ser llavor transformadora i santificadora dels homes i pobles.

Jesús s’acomiada, reunint-los fins a la Pentecosta: Maria, mare de Jesús, amb les dones pietoses i els deixebles, tots orant i compartint els béns espirituals.

Inauguració del Poble de Déu.

Des dels inicis de la Bíblia, ja es besllumava el voler diví respecte de la creació d’un poble de creients, integrat per fidels responent de tot cor a la voluntat de Déu, i formant una ciutat espiritual on el Temple acabaria sent el mateix Déu.

La vinguda de l’Esperit Sant inaugura i consagra el Temple nou de Jesús. Al bell mig, el Sagrari vivent de la Verge Maria, flanquejat pels dotze Apòstols, i assistit per la cort d’ànimes consagrades, entonant tots la lloança divina.

Déu amb el Crist n’és l’Autor

L’Esperit ........................ n’és la Vida

La Verge ......................... n’és el Cor

Pere .............................. n’és el Cap

Església .......................... n’és el Nom

Santedat .........................n’és l’Esclat

La Consistència: Consciència de ser Poble escollit, heretat dels Patriarques i Profetes

La Fortalesa: Unió de caritat. Amor al pobre, malalt, vídua, vell, infant, sol...

Eficàcia: Pobresa personal, pietat, fe, paciència, moderació, humilitat, amor vertader.

Esclat Excepcional: Màrtirs beneint (Sant Esteve)= Davant Saule.

Alliberada de la Llei i de l'esclavatge amb Pau

Jesús intervé personalment reduint Saule: conversió fulminant. Canvi radical, per bé. Oportunisme de l’acció de Jesús. Els jueus no es deseixien dels lligams de la Llei. Establerts arreu del món, frenen i obstaculitzen la predicació de Pau i combaten contra ell.

En tres viatges apostòlics, Pau convenç que la llei amb la circumcisió ha cessat: no eren sinó figura de la circumcisió del cor. Per tant, no cal imposar als gentils convertits els ritus obsolets del jueus

L’Església de Jerusalem reforça aquest criteri, limitant les prohibicions al més indispensable. Poc a poc penetra la fe en l’Esperit Sant, la resurrecció, el poder de fer miracles, que constaten i comproven ells mateixos.

Amb gran valentia Pau predica, sofreix persecució, assots, presó, fent realitat les paraules de Jesucrist en revelació a Ananies: “Jo li mostraré tot el que li caldrà patir pel meu nom”. Assetjat, es veurà forçat a apel·lar al Cèsar, per defugir el parany preparat pels jueus per matar-lo.

Acabarà, doncs, per anar a Roma, a cloure la seva cursa, regant amb la seva sang i la de Pere, la llavor del Cristianisme que hauran sembrat tan gloriosament, sempre assistits per l’Esperit Sant i confortats per Jesús.

Vegem ara com Pau, per l’Esperit Sant, educa i transforma els fidels amb diferents escrits que l’Església ha agrupat formant un tractat complert de foment de virtuts cristianes en creixement fins a la Parusia.

Romans

Com la Creació és notícia de Déu esplendorosa per a tots els homes, Crist és ofert així mateix per Déu per a la salvació de tots els cridats a la santificació. Creure en Crist, que ha mort per nosaltres, perquè no visquem en el pecat que hi ha en nosaltres, és entrar a formar part del poble de Déu. Déu ha condemnat el pecat en la carn de Crist per la semblança de pecat, amb la nostra carn pecadora.

Ningú no ens pot separar de l’amor de Déu, revelat en Crist Jesús, mort i ressuscitat per nosaltres.
Doncs, oferim el cos nostre com ofrena santa a Déu. Estimem amb tota l’ànima els germans, els humils, els febles, les autoritats. Per la consolació de les Escriptures tinguem paciència, mantinguem l’alegria, dominem les passions, siguem incansables fent el bé, fins a la fi.

I Corintis

Saviesa en Déu; Salvar per la Creu. Diversos col·lectius rebutgen la impudicícia. Virginitat: la servi tothom qui pugui. Tal com Crist t’ha trobat, així santifica’t. Rebutgeu la impudicícia. Idolatria: Culte indegut a les criatures: “lluny de tu”; per raó dels febles, feu com feia Pau.

Som lliures, sí; però no tot convé. Un sol és el campió. No tots els israelites entraren a la terra promesa. Els dons espirituals, tots, vers la unitat del Cos místic.

Camí excels és sobre tots, la Caritat: compendi de totes les virtuts. Tot ho suporta, tot ho espera, dura per sempre. Delegueu per la Profecia i edifiqueu l’Església “fent fructificar l’enteniment”. Així, descoberts els secrets del seu cor, adoraran Déu. Sigueu nens en la malícia, madurs en el seny. Recordeu sempre: Crist ha ressuscitat, i aparegut a molts... i a mi!

II Corintis

Manifestem ben al descobert la Veritat, malgrat portar el tresor en vas de terrissa. Sempre duent en el cor la mort de Jesús, perquè la seva vida es manifesti en la nostra carn. No toquem res d’impur. L’augment de la caritat s’aboqui en aportacions voluntàries. Hi va molt d’oferir amb cor forçat o amb fervor generós. És font d’accions de gràcies.

Vivim en la carn, però no segons la carn; encara que sí segons límits imposats. He sostret els béns d’altres esglésies per servir-vos a vosaltres. I ho seguiré fent ¿Em glorio? ¿M’haig de gloriar? ¿dels mals passats?

¡Tant se val!

¿De visions? ¿Per què, si m’ha estat clavada a la carn una espina, que no me’n deslliuro? Ja que com m’ha estat dit de part del Senyor “la meva gràcia et basta, per tal com en la feblesa es perfecciona la virtut”. (Sens dubte que la debilitat i fragilitat innata fa més meritòria i eficaç la gràcia, i el favor diví).

Gàlates

Si Pau concloïa la carta als corintis insistint en la “saviesa de Déu en la creu de Crist” amb què la començava, era per enaltir el valor de la resurrecció de Crist, de la que ell mateix n’havia estat testimoni anant a Damasc. Doncs ara li toca fer altra tant amb els Gàlates, per recordar los la prioritat de la Creu sobre les pràctiques ritualístiques de la Llei.

Els gàlates estan cedint als requeriments dels judaïtzants, i per tant, obliguen a Pau a recordar-los l’origen diví i bíblic de la predicació de l’Evangeli; insistint com fou el mateix Crist, qui la hi va revelar a ell, i li’n va confiar la predicació, que desprès avalaren a Jerusalem.

I com era originada i basada en la promesa de Déu feta a Abraham, no pas invalidada per la Llei (més tardana) de la qual la fe en Crist ens n’allibera, perfeccionant-la per la llei de la caritat. Us voleu estalviar la persecució per causa de la creu, i us voleu gloriar en la carn per uns insubstancials senyals externs figuratius!

Efesis

“Nosaltres vivíem morts a la vida”, pels vicis i pecats. Però Déu ens ha tornat a la vida en Crist, i ens fa seure a dalt del Cel en Crist Jesús; érem lluny, i ens ha apropat.

El misteri de Crist és que Tots el pobles són cohereus, membres del mateix cos per l’Evangeli. Per mitjà de l’Esperit sigueu enfortits vigorosament en l’home interior ¡Fora tota impuresa i cobejança il·lícita, amarguesa, indignació!

Sigueu benignes, compassius, perdonant-vos com Déu va fer. Sigueu valents i forts, contra les insídies del diable; que és contra els esperits malignes que lluitem.

Filipencs

Pau considera la seva Vinguda més a prop. Els exhorta: Mantingueu-vos purs fins al Dia de Crist Jesús. Abundi la vostra caritat ja que teniu la gràcia de creure i de patir per Crist.

Ell no s’aferrà a la seva igualtat amb Déu, ans s’humilià fent-se obedient fins a la mort, i mort de creu. Per això Déu l’exalçà per damunt de tot.

Alegreu-vos sempre en el Senyor. No us inquieteu per res. Com vosaltres, mai ningú no m’ha ajudat. Em sé però abastar amb el que tinc.

Colossencs

La voluntat de Déu està posada en el seu Fill engendrat abans de tota la creació, tota ella creada per ell, que és abans de totes les coses. I són per a ell.

Diu Pau: La meva inquietud angoixosa és que estretament units en la caritat, pugueu conèixer el misteri secret de Déu, on es troben ocults tots els tresors de la saviesa i de la ciència.

En Crist habita corporalment tota la plenitud de la divinitat. La vostra vida està amagada amb Crist en Déu. El vostre parlar sigui sempre agradable, amanit amb la sal de la incorrupció. Passeu la carta a Laodicea.

I Tessalonicencs

Aguanteu ferms amb fe activa, labor tenaç de caritat i constants en l’esperança! Sabem que enmig de les tribulacions no vacil·leu, i ens sentim reviure veient-vos forts! Manteniu la castedat en tots els estats per l’Esperit Sant; caritat creixent i treball ostensible, allunyant la indigència.

Crist baixarà, els morts ressuscitaran i els vius seran enduts al cel. Quan diran “Pau i Seguretat”, els caurà al damunt la perdició. No torneu mal per mal.

II Tessalonicencs

Ens gloriem de vosaltres davant les esglésies de Déu. Abans de la vinguda del Senyor vindrà l’apostasia i l’home d’impietat. Ja sabeu qui i què el reté ara. Quan es retirarà, aleshores es manifestarà l’impiu, que Jesús destruirà. Que el Senyor encamini els vostres cors vers l’amor de Déu.

I Timoteu

Som ja als darrers temps. Pau ignorava el Crist i era lluny d’ell; i fou compadit de Déu. Afanyem-nos a salvar germans allunyats. La gràcia del Senyor amb la fe i caritat que és en Crist obrà abundosament en Pau. Recomana l’apòstol fer pregàries per tots els homes constituïts en dignitat. Déu vol que tots se salvin. Ministres eclesiàstics siguin irreprensibles. Als darrers temps s’apostatarà de la fe. Les vídues, és un col·lectiu pietós i útil. Retribució hi hagi pels predicadors i catequistes. L’afany del diner, arrel de tot mal.

II Timoteu

Intensifiqueu l’esforç final. ¡Elegit fores amb el do de la fe rebut dels progenitors i avivat per la imposició de les mans! ¡Suporta amb mi sofriments com bon soldat de Crist! Ni soldat, ni atleta, ni pagès, mai no cullen fruit de l’esforç, si no es fatiguen en el treball i bravesa. Als darrers dies seran els homes egoistes, amics del diner, fanfarrons, orgullosos. Tu agafa’t a les Sagrades Lletres inspirades. Pau s’acomiada, abandonat de tots.

Titus

¡Assegureu els darrers moments!

Tot és pur per als purs; per als impurs, res no és pur, ni la ment, ni la consciència. Tots a estar en expectació de la glòria de Déu.

¡Joiosos, des que es manifestà la benignitat de Déu a tots els homes, per la seva bondat!

Filemó

Pau, empresonat, engendra un fill que passa d’esclau a germà, a càrrec seu.

Hebreus

Déu ha parlat ara pel seu Fill, pel qual va fer el món. Per ell, el sustenta amb totes les coses, per la seva paraula poderosa; després d’acomplir l’expiació dels pecats. No us enduriu com els nostres pares. Ells no entraren.

Nosaltres, els qui hem cregut, sí que entrem al lloc de repòs, certificat, per la fe en Crist.

El sacerdot de Déu ofereix sacrificis pels pecats d’ell i del poble. Jesús, pels sofriments, aprengué l’obediència; i fou proclamat per Déu sacerdot segons l’orde de Melquisedec (pa i vi, cos i ànima). Home i Déu, creador de cels i terra, Sacerdot etern.

Melquisedec beneeix Abraham (vencedor per Déu altíssim dels reis coalitzats) i percep del patriarca delme de tot. És reconegut sacerdot legítim superior a tots, inclòs el sacerdot levític, àdhuc en el seu si. Jesucrist, ministre del Santuari celestial mostrat a Moisès, dirà (Jer 31, 29) “Venen dies que els perdonaré les culpes i no em recordaré més dels pecats”.

La llei no tenia més que una ombra dels béns futurs, no pas la mateixa figura de les coses. Per la fe tots els patriarques visqueren en l’esperança d’assolir la promesa feta a favor de tots nosaltres, els creients.

Nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de creients, deixem la càrrega del pecat, amb la mirada fita en Jesús, qui en expiació dels nostres pecats suportà la Creu. Encara no hem resistit fins a la fusió de la sang. Sortim amb Jesús “fora del campament”, portant el seu oprobi, per la seva sang introduïda a l’interior del Santuari.

Apremi Final

Sant Jaume

Fe, més obres; com Abraham, oferint Isaac. Els dimonis creuen que hi ha Déu i s’estremeixen. Cal plasmar la fe amb obres adients. La joia neix de la superació de les proves amb paciència.

Controlem l’amor amb tots per igual: pobres i humils; i jutgem amb misericòrdia. Perfecte és qui no erra amb la llengua. El savi és humil, sense gelosia, pacífic, compassiu i pur. Amor no és sols afecte, sinó obertura de cor a fer el bé sempre.

Rics heu atresorat per als darrers dies. La vinguda del Senyor és a prop. Afanyeu-vos a salvar germans allunyats, amb oració fervent. L’Esperit desitja amb gelosia.

I Sant Pere

Som cridats a la gràcia. La gràcia és fer el bé, bo i patint persecució si cal. Amb gran generositat enmig de proves castifiquem les nostres ànimes obeint la veritat. Renunciant a tota dolenteria i restant apartats dels desigs carnals, com a nounats.

Mullers, guanyeu-vos els marits amb la vostra conducta, com cohereves de la gràcia de Vida! Baptisme és “consciència millor amb Déu” més que no deixar el pecat material.

¿Sou ultratjats? És que l’Esperit jutja el món començant per vosaltres! Preveres, pastureu de bon grat! Joves, col·laboreu amb humilitat i ¡vigileu, que el diable, com lleó rugent, ronda buscant a qui devorar!

II Sant Pere

¡Som als darrers dies! ¡ Apresseu la Vinguda del Senyor!

Últim esforç! Assegurem la nostra vocació i elecció. ¡Partícips de la natura divina! Compte amb els falsos mestres, que no estan inactius! Déu no perdonà els àngels que pecaren, ni el món antic, Sodoma i Gomorra, i els qui van darrera la carn, i els qui es fan enrere i diuen “¿on és la fi?”

El dia del Senyor vindrà, ¡segur! El cel passarà, la terra es dissoldrà... ¡Apresseu el Dia!, com ensenya Pau. ¡Sigueu ferms!

I Sant Joan

Hora darrera! Ja hi som? Qui odia no té vida eterna. Allò que era des del començament, que hem sentit, que hem vist, contemplat i palpat, referent a la Paraula de Vida, us anunciem la Vida Eterna que era prop del Pare. Déu és Llum. Caminem en la Llum.

Si confessem els pecats, Ell ens perdona. Qui odia el germà està en la tenebra. “No estimem el món, ni cap concupiscència: de la carn, ni dels ulls ni riquesa”. Nosaltres hem de donar la vida pels germans. Esperit ver és qui reconeix Jesucrist vingut en carn.

L’Anticrist ja és al món. Nosaltres els hem vençut, perquè ens estimem; i el diví amor ha atès en nosaltres la seva perfecció, perquè ens ha donat del seu Esperit. Déu ens ha donat la vida eterna i aquesta Vida eterna està en el Fill. Els qui creiem en Jesucrist tenim Vida eterna. Alerta! Manteniu-vos al marge dels ídols! Alerta!

II Sant Joan

S’acomiada de les ànimes –també la seva–, saturades de Veritat. ¡Guardeu-vos dels seductors que neguen haver vingut Crist en la carn! Estigueu sempre atents en aquest punt, en vosaltres, i entre els qui se us acosten.

III Sant Joan

S’acomiada dels cossos –també el seu–, sotmesos a la Caritat de la Veritat. Les obres de caritat envers els “itinerants missatgers “ han d’abundar. I no defraudar cap obra evangèlica, negant assistència i ajut. Cal ja ser generós i mai gasiu.

Sant Judes

¡Sigueu incansables en el darrer esforç, pregant tothom l’Esperit Sant!

També l’apòstol Judes exhorta a combatre per la fe contra els novells introduïts que inverteixen la gràcia de Déu en llibertinatge. Manteniu-vos ferms pregant tothora l’Esperit Sant.

Apocalipsi

Jesucrist reconeix les set esglésies d’Àsia, com autèntiques reunions de fidels que pregonen la doctrina i vida de Jesús, Fill de Déu. Exhorta a cada una. És ell mateix qui executa el procés de la vida del món sota la direcció de Déu, Jutge Suprem, i amb la col·laboració dels àngels. Així transcorre la vida del món fins a la plenitud del temps (Cap 12).

La Humanitat pot oferir un Temple on Déu pugui fer estada per sempre. I l’home elevat als cels, pugui senyorejar sobre tota la Creació. Oferint un culte a Déu digne de tota Santedat, gràcies a Jesús i a la Verge Maria.

Derrotant els enemics, més poderosos que no pas ell, per Crist. Eliminant tota supèrbia i impuresa, violència i maldat de cor i enveja. Entonant un càntic nou pel cor de verges, primícies santes, i testimonis sants.

Fent ressonar l’Al·lelúia als Cels i l’Al·lelúia per tota la terra pel testimoni de Joan, que contemplava
tot això... en Jesucrist i la Verge Maria immaculada de Crist i l’Església Santa. Per la gràcia del Mestre fins a la fi que s’apropa. Immaculada. Per la gracia del diví Mestre que posava el gloriós fi.