lloc de trobada

Verge de Lord (cultural)

L’actual imatge de la Verge és una talla policromada de 1’10m. d’alçada. Quina és, breument, la Història de la imatge? Les primeres notícies que tenim de la capella de Sta. Maria a la Mola de Lord, al 989 per la compra que va fer el levita Cixilà al comte d’Urgell, no ens informen sobre la imatge que hi havia en aquesta capella. Es de pensar que la construcció es va fer per allotjar la imatge que s’havia trobat, per tant no era una pintura, sinó escultura que, a ben cert no era la imatge actual.

Una dada objectiva històrica és que a Espanya no hi ha ni imatges ni pintures de la Verge d’abans del S. X , el que no vol dir que no existissin, simplement que no ens han arribat. Per tant la imatge que hi havia a la capella de Sta. Maria de Lord es va perdre.

VergeLord1Fins al S. XVII no tenim notícia documentada i fiable de la forma i característiques de la imatge de Lord. Es el P. Camós qui ens ofereix aquesta valuosa informació que correspon al detall amb la imatge actual i que segons ens diu: “ha sido hecha de poco tiempo a esta parte”. La seva visita al Santuari es va produir vers l’any 1650.

L’estudi dels experts en iconografia indica, per la seva disposició general i en especial per la posició del nen Jesús dret sobre el genoll de la Mare, pels plecs del seu vestit i per la seva serena expressió del rostre, que no té influències estilístiques dels principals centres de producció d’icones, mes, per altra banda és una talla massa ben aconseguida per a ser obra d’un artista local…

Tot això ens fa pensar que estem davant una talla gòtica, realitzada cap a la segona meitat del S. XVI i per un artista que no pertanyia a cap de les principals escoles del temps. Cal preguntar-se, però, la imatge actual és la que va veure el P. Camós? És una rèplica d’aquella? Què va passar amb la imatge durant les guerres del S. XIX? Quan al 1836 les tropes de la Reina Mª Cristina van incendiar el Santuari, què es va fer amb la imatge? Les cròniques ens diuen que tot seguit es va habilitar al mateix Santuari una capelleta, i per tant deuria haver-hi la imatge, però de nou al 1840 queda suspès el culte per destrucció de la capella i desaparició de la imatge que el propiciava, què va succeir?

No ho sabem, però sí és cert que 7 anys després de la destrucció la Verge de Lord era venerada en una capella lateral de la parròquia de St. Llorenç de Morunys, a on era i què va passar en aquests 7 anys? Aquí totes les explicacions són hipotètiques, se’n va fer una altra perquè s’havia cremat l’anterior? Es va poder salvar l’antiga i es va reparar dels desperfectes? Sí que podem seguir el rastre de la imatge que es venerava a St. Llorenç al 1847 fins als nostres dies.

VergeLord2Quan al 1870 queda inaugurat el nou Santuari és pujada en solemne processó de la parròquia fins a l’església del Santuari. D’allà ja no es bellugarà fins a la guerra civil espanyola. Era l’any 1937 quan va ser traslladada al Museu de Solsona, i al gener del 1939 començà el seu èxode vers França que era el destí volgut dels que la sostreien, però per circumstàncies de la guerra va quedar aturada a la frontera, d’on una vegada recuperada, a l’octubre de 1939, se la va traslladar a Barcelona, després de passar pels tallers del seu antic restaurador, el Sr. Renart, i sojornar uns dies a la casa dels Monegal, els reconstructors del Santuari, el 18 d’agost de 1940 torna a ocupar el seu setial al Santuari del seu nom, on segueix fins al dia que estem escrivint aquestes paraules.

No podem passar per alt la opinió de l’esmentat Sr. Renart que al 1923 va pujar fins al Santuari i va residir-hi durant un mes sencer per fer una restauració de la imatge.

Ell, que era un acreditat restaurador de Barcelona, va tenir l’oportunitat d’observar de prop els traços i factura de la talla i no va tenir dubte de que es tractava d’una escultura de varis segles d’antigor.

Segons aquesta opinió hauríem de pensar que la imatge es va escapar de l’incendi i destrucció de 1836 i es tractaria de la que va veure el P. Camós al S. XVII, encara que, potser amb alguna reparació important, doncs la imatge actual té, al voltant del coll, una petita escletxa de pintura, indicadora de que el cap i el tronc no són d’una peça, sinó una juxtaposició de dues fustes.

VergeLord3No podem concloure aquesta petita ressenya històrica de la imatge sense incloure-hi les últimes investigacions i opuscles publicats. Aquests vénen, principalment de mans del Sr. Ballbé, recopilador en dos valuosos volums, de les marededéus negres i morenes d’Espanya, i entre elles la Mare de Déu de Lord.

El Sr. Ballbé, assabentat de l’existència de la talla d’una Verge a la casa d’un sacerdot de Barcelona, va fer-li una visita i es trobà amb una talla de proporcions i aspecte idèntics als que descriu el P. Camós de la Verge de Lord. Aquesta no tenia corones, com la del Santuari, i se li havia tret el policromat, quedant alguna resta del color negre en que havia estat pintada la pell de la imatge.

Escorcollant la procedència va indagar que la imatge havia estat amagada per molt de temps a la casa d’un particular i aquest, abans de morir, va tenir remordiments de consciència i manar als seus fills entreguessin la imatge a un capellà de Barcelona.

És aquesta l’autèntica Mare de Déu de Lord que es va fer fonedissa al S. XIX? El Sr. Ballbé creu que sí. I la imatge que hi ha actualment al Santuari ¿és una còpia que es va fer sense que la tradició se’n hagi fet ressò?

Sols un minuciós anàlisi científic de la talla ens pot resoldre les qüestions plantejades.

Mentre tant, que la Stma. Verge, sempre viva i original en el cor de tots els seus fidels ens meni a tots a contemplar un dia la seva imatge celestial.