Ester Solís

Ester Solís Andrés

Morta als 66 anys per una ràpida malaltia neuronal.
L’Ester era natural de Valdepolo, un poblet de la província de León. De ben joveneta es trasllada a Bilbao, on treballa amb les germanes “Religiosas Siervas de Jesús” ajudant-les en les feines de l’Hospital que elles regentaven.

És allà on coneix al P.Jordana i el pren com a Director Espiritual. El segueix quan aquest es trasllada al Santuari de Lord per a començar la seva reconstrucció i iniciar un estil de vida comunitari monàstic-eremític.

Degut a l’estat deplorable dels edificis i la necessitat de fer les primeres actuacions, ella resta a la vila de St. Llorenç de Morunys, treballant i recolzant al P.Jordana i assistint-lo els caps de setmana.

Són temps de penúria i sacrifici els que ha de viure l’Ester al Santuari, doncs les necessitats, en aquells moments, són moltes i els mitjans econòmics pocs, però no així la generositat i la gran capacitat de treball amb que ella, sense defallir, afronta sempre la situació.

Instal·lada ja al Santuari es converteix en l’ànima femenina que cuida de tots i de tot, sense perdre el seu tret de serietat i austeritat que li dóna el seu caràcter castellà.

Així va gastar i donar la seva vida, amb un esperit de servei total, creixent en santedat i amor a la Verge, a la qual va oferir la seva existència, fins que al 2007, i en mig de la principal obra de reconstrucció del Santuari, va ser cridada a la presència de Déu.

Ara ha passat al Santuari celestial, on veu sadollats tots els seus anhels d’estimar a la Stma. Verge i al seu Fill i fer-lo arribar fins al cor de tots els seus fills.

Reposa i descansa en la pau del Senyor.

Memorando que el Pare Jordana va fer d’ella als seus 87 anys (PDF)