Skip to content
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Santuari de Lord

Dates Històriques

970: La nostra Història comença l’any 989 on trobem un document de venda, per 300 sous, de la muntanya de l’Hort , amb la Capella de Sta. Maria. Salta a la nostra curiositat pensar, i què hi feia una Capella a Sta. Maria en el massís rocós de Lord? La tradició popular i pietosa, que no la Història, ens respon que la causa va ser la trobada miraculosa d’una imatge de la Verge per part d’un bou, qui va estar gratant el terra amb la pota i bramant, per tres dies consecutius, per fer descobrir al pastor una cova soterrada, on hi havia una bella imatge de Sta. Maria.La notícia, proclamada amb l’autoritat del Prior de St. Llorenç de Morunys, va córrer com el llamp per tota la comarca i aquella bona gent, moguda pel seu amor a la Mare de Déu es va aplegar a la Mola per a contemplar i venerar a tan majestuosa veïna seva que, com tresor amagat honrava les seves terres.No van trigar a construir un altar on col·locar la imatge trobada i tot seguit una petita capella d’una sola nau. La petició fervorosa del poble davant el comte d’Urgell, propietari dels terrenys, i la desinteressada col·laboració de les gents en la construcció, va permetre parlar de la primera església dedicada a la Verge de Lord. Poc després es deuria construir una casa, doncs ve citada a l’esmentada venda del 989.

L’increment en els segles següents a la devoció a la Verge Bruna de Lord es veu reflexat en les donacions i beneficis que consten en registre. Cases i terrenys colindants passen, com a donació, a ser propietats del Santuari.

També l’afluència de devots i pelegrins deuria ser considerable, doncs al S. XIV se’ns parla que als capellans del Santuari se’ls denomina “administradors”. En aquest temps encara no existia la Diòcesi de Solsona, Lord estava sota el vast territori de la Diòcesi d’Urgell, malgrat això hi havia “capellans”, cosa que indica que la “feina” litúrgica i espiritual reclamava ser atesa per un o més clergues, i si se’ls denomina “administradors” és que també deurien tenir que fer més de quatre números.

El potencial econòmic del Santuari al S. XV sembla que era el suficientment fort com per a pensar en la construcció d’un nou temple, fóra el segon que tenia la Verge.

La seva descripció la trobem en el llibre del Sr. Coromines, ens diu: “era d’una sola nau, Ghostwriter amb sis altars laterals, tres a cada costat. La imatge de la Mare de Déu presidia al fons de l’altar major, des d’una magnífica fornícula situada al mig del retaule. Aquest retaule contenia també deu imatges daurades i cinc quadres a l’oli amb representacions bíbliques”. Corrien temps de pau a finals del S.XV i per tant de prosperitat i se’n va beneficiar el Santuari amb nombrosos donatius.

A finals del S.XVI el Rey Felip II demana a Roma la creació d’una nova Diòcesi, la de Solsona, doncs la d’Urgell és massa vasta per a poder controlar la penetració del protestantisme en el seu Regne.

Abans, però, d’aquest fet se’n produeix un altre de notable. L’any 1587 es fa càrrec del Santuari una Comunitat de PP. Dominics.

No coneixem els motius que portaren als dominics dalt la Mola, potser servir de baluard fronterer contra l’amenaça protestant? No ho sabem, el que sí és cert que va ser un temps de benedicció pel Santuari, tant espiritual com material.

Cada dia, en el temple, es cantaven els goigs i la Salve després del St. Rosari. I les Completes, els dissabtes i vigílies de les festes de la Mare de Déu eren cantades. A més de la predicació de la paraula de Déu i regularitat de les funcions que sols una Comunitat religiosa pot donar.

En l’aspecte material es van acabar algunes capelles laterals de l’església i es van renovar part de les parets exteriors, sens oblidar la recopilació exhaustiva que van fer dels papers i documentació que fins aleshores posseïa el Santuari.

1634: Malauradament l’any 1634 el Superior dels PP. Dominics presenta els comptes generals al Prior de St. Llorenç i un inventari de tot el que hi havia al Santuari, donant per conclosa la seva estança a Lord hausarbeiten schreiben lassen preise. Hi van passar 47 anys.

Inventaris posteriors a aquesta data ens revelen que l’església del Santuari posseïa objectes de valor, respecte a calzes, ornaments, mantells de la Verge, creus processionals… àdhuc un petit orgue, el que fa pensar en la bona administració i cura que varen tenir els dominics.

Poc després de concloure aquesta etapa un altre Pare Predicador s’enfila fins a la Mola, és el famós P. Camós, escriptor del llibre “Jardín de María plantado en el principado de Cataluña”, compendi del seu llarg pelegrinatge per tots els santuaris marians de Catalunya. Visita i pren nota del que troba i li expliquen a cada santuari.

La seva valuosa descripció ens informa de com estava el Santuari de Lord pocs anys després de la sortida dels dominics. Sembla que poques coses han canviat, tret del que en aquell moment residien al Santuari dos sacerdots, que continuaven la tradició de cantar la Salve, els goigs i les lletanies de la Verge després del St. Rosari. Pensem que només havien passat de 15 a 20 anys des que havia marxat la comunitat religiosa.Quan arriba el S.XVIII hem de parlar del segle d’or del Santuari. Deixes de quantioses herències, rèdits elevats, fins a 100.000 rals en un any, adquisició de terrenys, es compra una casa a St. Llorenç.  ghostwriter hausarbeit Unes abundoses collites i els extensos drets de pastura per a animals, acabaven d’arrodonir una situació bona per sí mateixa.

Altra mostra ens la dóna les 350 a 400 misses que es deien a l’any. Vendes de medalles que en molts anys van superar els 470 rals i unes almoines anuals que en alguns casos passaven de 588 lliures catalanes.

1785: Es va tornar a repetir la història del S. XV. Es va pensar de fer un temple més digne, més espaiós, més acord amb l’afluència de fidels que pujaven a venerar la Verge.

Les obres comencen el 1785 i al 1792 es rematava el sumptuós cambril de la Verge; a l’any següent s’acaben els claustres i la cisterna de la casa.

Josep Coromines ens torna a fer la descripció del temple: “L’església era de tres naus. Tenia sis altars laterals, tres per banda, com l’anterior. Els retaules eren els de l’església antiga, més un o dos nous de trinca facharbeit schreiben lassen. La sagristia al darrera del retaule i a sobre el cambril de la Verge ornamentat amb tota excel·lència, amb un cimbori que deixava passar llum abundosa. Nou mil pans d’or i dos mil de plata es van utilitzar per al cambril i estava adornat amb quadres i pintures d’acreditats artistes de Vic i Olot”. Era el tercer temple que tenia la Mare de Déu de Lord i sens dubte el de més relleu.

Ben aviat negres nuvolades van començar a cobrir els cels, no tan sols els d’aquesta Comarca, sinó els de tota Europa.

Just començat el S.XIX un nou poder s’establia a França, bressol de moviments polítics, socials i culturals que transformarien la Història contemporània, i aquest nou poder, personificat en la figura de Napoleó, estendria per tot el continent el seu insaciable desig de domini, sembrant les terres i les consciències de sang, mort i desolació. Ni l’aïllament geogràfic del Santuari va evitar que la guerra del Francès arribés fins als seus murs. Diuen els documents que el 21 d’octubre de 1810 les forces gavatxes del general Macdonald, després d’haver sofert un fort revés a mans dels cardonins, s’encaminaren cap al Santuari de l’Hort, on van saber que hi havia molt que pillar, i no tant perquè pensessin trobar molta riquesa del propi Santuari, sinó perquè es van assabentar que “los del terreno havien retirada molta cosa a la muntanya i molt bestiar” .Segons ens explica J. Coromines i citant persones ben informades, “la intenció de les tropes invasores era la de incendiar el Santuari, però sorpresos al trobar tanta magnificència a la punta d’una roca i com que no van trobar la menor resistència, van respectar els edificis, emportant-se’n tot el que de valor van trobar”. En aquell mateix any el govern, amb l’excusa dels cabals de guerra, es va incautar de la meitat de les joies i objectes de plata, tant del temple com de la casa del Santuari.

1812: Al 1812 el Santuari és destinat a presó de guerra.

1821: Del 1821 al 1823 pateix les conseqüències de la Guerra dels Milicians; part de la casa va ser cremada.

1833: Al 1833, amb la mort del rei Ferran VII, s’engega la primera guerra carlina, de tan funestos records pel recent inaugurat temple de la Verge de Lord, doncs conclourien amb la total destrucció del Santuari. Els fets es van produir de la següent manera.

1835: El 1835 els carlins van establir un hospital militar a l’Hort. Les tropes liberals els van encerclar, però la dificultat de l’escarpat accés fins al planell de la Mola els hi va causar moltes baixes. Durant un mes es va poder aguantar el setge que es va cloure fent-se escàpols els pocs supervivents carlistes. Pocs dies després d’ocupat el Santuari pel Coronel Niubó, fou incendiat i destruït fins als fonaments. Per acabar-ho d’adobar l’Estat es va incautar de tots els terrenys.

No se sap com, però sembla que en mig de tanta desgràcia, es va poder salvar la imatge de la Verge, doncs tan sols 7 ó 8 anys després de la destrucció del Santuari trobem la notícia que els devots de la Verge podien seguir venerant-la en una capella pròpia a la parròquia de St. Llorenç.

Els anys passaven i la casa de la Mare seguia derruïda. Aquest dol gemegava des del fons del cor dels seus fidels que veient que els temps eren difícils i la pobresa s’estenia per tota la Comarca, no pensaven en una recuperació prompta del Santuari.Però allò que és impossible per als homes no ho és per a Déu. Vet aquí que el Sr. Esteve Monegal, persona, pel que va demostrar, de gran pietat, va posar els seus recursos econòmics, que no eren pocs, a disposició per a començar la reconstrucció del Santuari.

Calia, primer de tot, recuperar els terrenys incautats per l’Estat, cosa que es va fer i a no poc preu! El terreny estava recuperat i els ànims dispostos, podien començar les obres del que és avui el Santuari de Lord.

El Dr. J. Coromines, contemporani d’aquests fets i molt probable testimoni ocular, ens narra en unes pàgines emotives com i quin relleu va tenir la festa de la col·locació de la primera pedra del nou Santuari. Cal llegir-les amb la devoció que van ser escrites per fer-se idea de la rellevància del moment, amb presència de les autoritats civils i religioses i amb una impressionant participació de tots els pobles de la Comarca. Era el 19 d’agost de 1867.

1870: Tres anys després, al 1870 i al mateix mes d’agost, va quedar inaugurat el que és ara l’actual Santuari amb una celebració del més solemne, amb el trasllat de la imatge de la Verge des de la parròquia de St. Llorenç fins a la seva Mola.

El nou temple, com l’anterior, constava de tres naus amb 4 i 3 capelles a cada costat, amb els seus corresponents altars. El presbiteri, la sagristia i el cambril de la Verge es van construir amb la mateixa disposició que el temple de 1785, encara que el cambril és d’una sola peça. La orientació del temple és la mateixa nort-sud. En aquestes dates hem de col·locar el pas fugaç de l’Orde de la Trapa, vinguda de França, exiliada per l’Estat francès, i que va allotjar-se al nou Santuari tan sols per tres anys. Els terrenys de la Mola no donaven el suficient per a la nombrosa Comunitat de trapencs. No es volia acomiadar el segle sense un nou infortuni, aquest sembla produït per un llamp, que va incendiar el temple, principalment el retaule. L’altar major va quedar completament calcinat junt amb uns quadres de la paret i la Verge es va poder salvar gràcies al coratge d’uns fidels que es van arriscar a treure-la quan la imatge començava a cremar.

Al cap d’una any ja s’havien refet les destrosses i al 1901 s’inaugurava un nou retaule i altar major.

Les dues precioses teles del pintor Lluís Masriera van substituir, al 1929 les que s’havien cremat, quedant a banda i banda del retaule, tal com avui es poden veure.

Fins al 1936 no trobem notícies dignes de menció. Es en aquesta data quan la imatge de la Verge ha de ser treta a corre cuita per uns devots seus, que la volien lliurar de la destrucció per mans d’un grup de milicians.

Al no trobar la Verge en el seu cambril van arremetre contra les imatges del retaule, St. Llorenç i St. Esteve que van cremar a la plaça, junt amb els altars laterals. Després d’aconseguir amb amenaces el lloc on havia estat amagada la Verge, la van traslladar fins al museu de Solsona i després va sortir rumb a França. Afortunadament no va passar la frontera.

1939: L’any 1939 una comissió del Bisbat de Solsona es va dirigir al poblet fronterer de Darnius (Girona) amb intenció de reconèixer i recuperar objectes d’art expoliats a la diòcesi, entre ells hi varen trobar la Mare de Déu de Lord, que va ser traslladada, primer a Barcelona i després retornada a la seva Mola.

La intenció del Sr. Monegal, recent reconstruït el Santuari va ser instal·lar-hi una família de masovers perquè donessin acollida als romeus i conreessin les terres colindants, mentre que un clergue atendria la vessant espiritual. Aquesta situació es va mantenir fins a la guerra del 1936, després i sols durant alguns anys, va quedar atès per una sola família que finalment va abandonar el Santuari, quedant sota la custòdia del Rector de St. Llorenç, però sense cap estadà fixe a la Mola.

El greuge de la inhabitació va anar colpint l’edificació centenària del Santuari. De mica en mica el deteriorament es va fer preocupant, tant que el Rector de St. Llorenç, després de fer una crida apressant als fidels, havia fet el pensament de baixar la imatge de la купити тактичні рукавиці Verge a la parròquia i abandonar el Santuari a la seva sort.

Entre els més fidels dels devots es va sentir l’exclamació dolguda i anhelant… ¡¡sols un miracle de la Verge pot salvar el Santuari!! I la Verge que no volia deixar la Mola on tanta devoció i amor havia rebut i donat va atendre la petició dels seus fills.

1971: El P. Jordana, monjo cistercenc, provinent del Monestir de Poblet, del qual havia estat Prior-President de la Congregació espanyola del Cister, talment guiat de la mà de la Providència, demana al Bisbe de Solsona, Dr. Bascuñana, poder instal·lar-se per a fer vida retirada al Santuari de la Mare de Déu de Lord. Estem a la primavera de 1971. L’amenaça de ruïna de la casa demanava una actuació urgent, difícil de realitzar tenint en compte les dimensions del Santuari, sense carretera per vehicles motoritzats, sense llum, sense mitjans materials… ni econòmics фонарик купить. La rogativa prop del Ministeri d’Agricultura de Madrid va ser escoltada i al 1974 ICONA va obrir un camí forestal fins al peu de la Mola, amb la perforació d’un túnel de més de 60m. a la roca, sota l’antic pas de la “roca foradada”.Un aeri per càrrega va permetre enllaçar el nou camí amb el planell de la Mola i així, quasi artesanament, va començar una nova restauració del Santuari que s’ha anat prolongant fins avui en dia.

Substituir totes les bigues de fusta de la teulada de la casa on s’habita va ser la primera reparació, encavallades de ferro i bigues de ciment van ser col·locades en lloc de les de fusta постільна білизна. Es va crear una infrastructura per a la subsistència material.

L’arribada de la llum elèctrica al 1989 i la construcció d’una canonada per a la conducció d’aigua corrent al 1999, van aconseguir fer arribar al Santuari als temps moderns.

La construcció d’una residència per a religioses i un nou edifici amb quadra per al bestiar i un paller i taller a sobre d’aquesta planta coronen les edificacions realitzades en aquests darrers anys d’història del Santuari.

A l’any 2007 es comença плитоноска купить l’obra més important de restauració dels edificis del Santuari: fer la teulada nova i habilitar la segona planta de la Casa-Residència amb unes habitacions i instal·lacions com per poder-hi allotjar posibles visitants, el que avui en dia s’ha convertit en l’Hostatgeria Religiosa de Lord

Hi ha un àlbum de fotos a la web per a poder veure les obres que es van realitzar a la teulada del Santuari el mes d’abril de 2007. L’adreça és:

http://picasaweb.google.es/joandurban/LesObresAmbHelicPterAlSantuariDeLord

L’any 2011, just 40 anys després de l’arribada del P.Jordana al Santuari, es va escometre la restauració de l’Església убакс. Es van refer els quasi 600m2 de la teulada, es van consolidar els contraforts de l’església i dintre del temple es van repicar parets, reforçar els arcs de la nau principal, es van col·locar sis noves vidrieres a les naus laterals del temple, es va fer nova la instal·lació eléctrica, es va reparar la roseta del cor i es va pintar tota l’església.

Per tots aquests beneficis i benediccions que la Verge ha atorgat al seu Santuari al llarg d’aquests anys, en volem donar gràcies i convidar a qui ho llegeixi a que també ho faci. Que Ella segueixi vetllant i beneint aquestes terres des de la seva talaia de Lord.