Ester Solís Andrés
Morta als 66 anys per una ràpida malaltia neuronal.
L’Ester era natural de Valdepolo, un poblet de la província de León. De ben joveneta es trasllada a Bilbao, on treballa amb les germanes “Religiosas Siervas de Jesús” ajudant-les en les feines de l’Hospital que elles regentaven.
És allà on coneix al P.Jordana i el pren com a Director Espiritual. El segueix quan aquest es trasllada al Santuari de Lord per a començar la seva reconstrucció i iniciar un estil de vida comunitari monàstic-eremític.
Degut a l’estat deplorable dels edificis i la necessitat de fer les primeres actuacions, ella resta a la vila de St. Llorenç de Morunys, treballant i recolzant al P.Jordana i assistint-lo els caps de setmana.
Són temps de penúria i sacrifici els que ha de viure l’Ester al Santuari, doncs les necessitats, en aquells moments, són moltes i els mitjans econòmics pocs, però no així la generositat i la gran capacitat de treball amb que ella, sense defallir, afronta sempre la situació.
Instal·lada ja al Santuari es converteix en l’ànima femenina que cuida de tots i de tot, sense perdre el seu tret de serietat i austeritat que li dóna el seu caràcter castellà.
Així va gastar i donar la seva vida, amb un esperit de servei total, creixent en santedat i amor a la Verge, a la qual va oferir la seva existència, fins que al 2007, i en mig de la principal obra de reconstrucció del Santuari, va ser cridada a la presència de Déu.
Ara ha passat al Santuari celestial, on veu sadollats tots els seus anhels d’estimar a la Stma. Verge i al seu Fill i fer-lo arribar fins al cor de tots els seus fills.
Reposa i descansa en la pau del Senyor.
Memorando que el Pare Jordana va fer d’ella als seus 87 anys (PDF)